Silenci
Silenci
Silenci
Aquesta meravellosa paraula, aquella que mos fa callar, quasi deixar de pensar i a sa que recorrem de seguida que un dolor estremidor i esgarrifador mos recorre es cos. Aquella a paraula que empram mentalment quan se'ns ha donat una informació tan trista o sorprenent que el cervell automàticament deixa d'articular sons, paraules o inclús pensaments.
Silenci, el que reclamam quan la soletat ens amenaça en fer-se un lloc a les nostres vides i que, quan ho aconsegueix, no se'n va mai.
Diria alhora, que el silenci és un dels regals més preuats en aquest món, món que no para i no deixa de marejar-nos la consciència amb música, paraules, discursos, sermons, rumors, i més etcèteres... Un dels regals que més valoren aquelles persones que sol·liciten respecte a qui més estimen, que han de reflexionar sobre algun fet dràstic i dur, sobre una situació que els envolta i emplena de nervis els estómacs.
Un regal necessari i indispensable per algun dia, tornar a apreciar aquella sensació de llibertat, sinceritat i transparència personal.
Sona: "New Blood" de Youngblood Brass Band
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada